"A quina hora plegues? Podriem fer algo, no?",era el missatge de text q acabava de rebre.
Va decidir ignorar-lo, ara no li venia de gust.
Era una mica tard, cosa q realment no l'importava gaire, i tenia un llibre entre les mans q la tenia absorbida.
Ja feia una hora q havia arribat a casa, s'havia posat el pijama (q mai utilitzava per dormir), s'havia preparat un mate, amotllat els coixins del sofà i s'havia apoltronat sota la manteta vermella.
El so de rebre aquell missatge l'havia tret de l'embadaliment on l'havia portat aquell llibre.
Es va sentir un xic enutjada, no eren hores!
Tb podria haver contestat dient-li q si de cas li portés l'esmorzar, però tp li venia de gust...
Es portaven una mena de joc d'estira i arronsa des de feia molt temps i als dos els estava bé, tot i q no coincidien totes les vegades q voldrien.
La seva relació, si es q es podia dir així, era una mena d'intercanvi de favors.
Els hi era còmode i no tenien cap mena de compromís l'un amb l'altre.
Un xic estrany, potser si.
Eren dos persones q havien patit les seves respectives decepcions o tragèdies amoroses (segons es miri, és clar!) i no tenien ganes de cap més, si més no, de moment. Així q, pq no compartir bones estones de tant en tant?
El fet era q ara, entre el llibre, el fred i les hores, li feia mandra de tenir cap convidat i molt menys sortir de casa.
Va reomplir la carbassa del mate d'aigua i xuclà de nou.
Encara es mantenia força calenta.
Girà una altre pàgina del llibre i es tornà a submergir en el bulevard dels francesos.
Va decidir ignorar-lo, ara no li venia de gust.
Era una mica tard, cosa q realment no l'importava gaire, i tenia un llibre entre les mans q la tenia absorbida.
Ja feia una hora q havia arribat a casa, s'havia posat el pijama (q mai utilitzava per dormir), s'havia preparat un mate, amotllat els coixins del sofà i s'havia apoltronat sota la manteta vermella.
El so de rebre aquell missatge l'havia tret de l'embadaliment on l'havia portat aquell llibre.
Es va sentir un xic enutjada, no eren hores!
Tb podria haver contestat dient-li q si de cas li portés l'esmorzar, però tp li venia de gust...
Es portaven una mena de joc d'estira i arronsa des de feia molt temps i als dos els estava bé, tot i q no coincidien totes les vegades q voldrien.
La seva relació, si es q es podia dir així, era una mena d'intercanvi de favors.
Els hi era còmode i no tenien cap mena de compromís l'un amb l'altre.
Un xic estrany, potser si.
Eren dos persones q havien patit les seves respectives decepcions o tragèdies amoroses (segons es miri, és clar!) i no tenien ganes de cap més, si més no, de moment. Així q, pq no compartir bones estones de tant en tant?
El fet era q ara, entre el llibre, el fred i les hores, li feia mandra de tenir cap convidat i molt menys sortir de casa.
Va reomplir la carbassa del mate d'aigua i xuclà de nou.
Encara es mantenia força calenta.
Girà una altre pàgina del llibre i es tornà a submergir en el bulevard dels francesos.
Montse.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada