Diga-li intuïció, pressentiment... déjà vu.
És com si ja ho hagués passat, com si ho hagués viscut... i resulta q tot és nou de cop.
Serà q estic en una mena de vena mística q atorga significat màgic a qualsevol detall o potser és el q voldria q fos pq tot resultés molt més senzill.
I realment no hi ha res complicat, com sempre, el cervell fa de les seves.
I resulta q tot és nou, q allò q creia q no em podia passar o no em podia tornar a passar, passa i amb aquella mena de premura com el respirar, com el llevar-se cada dia, com caminar o obrir els ulls i mirar.
Q tot es belluga, tot neix, tot creix i tot s'acaba...
Hi ha coses a les q em costa d'acostumar-me, però és el q hi ha.
Hi ha coses a les q m'aferro com si d'un salvavides en mar oberta es tractés.
Pq les il·lusions mai s'han de perdre.
Q seria de nosaltres sense elles?
Montse (5-6-2010)
És com si ja ho hagués passat, com si ho hagués viscut... i resulta q tot és nou de cop.
Serà q estic en una mena de vena mística q atorga significat màgic a qualsevol detall o potser és el q voldria q fos pq tot resultés molt més senzill.
I realment no hi ha res complicat, com sempre, el cervell fa de les seves.
I resulta q tot és nou, q allò q creia q no em podia passar o no em podia tornar a passar, passa i amb aquella mena de premura com el respirar, com el llevar-se cada dia, com caminar o obrir els ulls i mirar.
Q tot es belluga, tot neix, tot creix i tot s'acaba...
Hi ha coses a les q em costa d'acostumar-me, però és el q hi ha.
Hi ha coses a les q m'aferro com si d'un salvavides en mar oberta es tractés.
Pq les il·lusions mai s'han de perdre.
Q seria de nosaltres sense elles?
Montse (5-6-2010)
oitant! Noves il·lusions!
ResponElimina