dissabte, 23 d’octubre del 2010

A PESAR DE TOT...

La meva vida és ben normal.
una feina normaleta amb un sou normalet, tirant a baix.
No he tingut massa sort en les meves relacions, la prova està en q estic sola.
La feina fa mesos q perilla i tinc força possibilitats de quedar-me a l'atur.

I podria fer tota una llista....

Tot i amb això. em sento contenta.

La relació amb la meva família va bé, crec q millorant.
Tinc amics uns amics genials.
Un piset (de lloguer) q cada dia m'hi trobo més a gust.
I sobretot, a pesar de les meves limitacions i la feina q encara em queda per fer, molt a gust amb mi mateixa. Crec q la paraula és "satisfeta", tot i q hi ha dies de tota mena...
Es per això q crec q em puc considerar una persona feliç i tb crec q ho dec a tota una colla q a diari em demostren la seva estima.

A tots, desitjo q la vida us ompli d'abraçades i somriures!!!


Montse (12-12-2009)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada