I torna a ploure.
I no para de ploure.
I en la llunyania,
una claror s'enfila per l'horitzó.
El sol està tímidament amagat
darrera una manta de núvols grisos.
I el sol sortirà,
i no deixarà de sortir,
ni q de tant en tant
es cobreixi amb una manta gris.
I trona,
i sembla com si no volés parar mai.
Però d'altres músiques
escoltaran les nostres oïdes.
Ara plou,
i no deixarà de ploure durant un temps.
I el sol sortirà,
ni q ara
prefereixi estar amagat sota una manta gris
I no para de ploure.
I en la llunyania,
una claror s'enfila per l'horitzó.
El sol està tímidament amagat
darrera una manta de núvols grisos.
I el sol sortirà,
i no deixarà de sortir,
ni q de tant en tant
es cobreixi amb una manta gris.
I trona,
i sembla com si no volés parar mai.
Però d'altres músiques
escoltaran les nostres oïdes.
Ara plou,
i no deixarà de ploure durant un temps.
I el sol sortirà,
ni q ara
prefereixi estar amagat sota una manta gris
Montse (15-5-2010).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada