diumenge, 24 d’octubre del 2010

SE'M PASSA PEL CAP

No sabria dir si sóc una persona madura i responsable, tot i q a vegades, no sé si serveix per alguna cosa.

Les coses venen com venen i les afronto com ben sanament puc, tot i q molts cops no me'n surto. L'egoisme, la vanitat i la feblesa, encara poden amb mi.

No sé si es aquella part de la meva personalitat, la infantil, q es manté ferma i no te cap ganes d'abandonar-me, (cosa, per altra banda, agraeixo enormement), q fa q segueixi afrontant la vida amb il·lusió i alegria.
O potser algunes coses q ens passen, tan aprop q sembla q ens freguin la pell, q em fan recordar q la vida no és tan complicada com ens la creiem a vegades (cosa q fa q ho sigui molt més de complicada).

La qüestió és q, m'han renovat aquella mena de ... manera de fer, q vull aprofitar cada instant de la meva vida abans de...ves a saber. Un instant ho pot canviar tot i la vida no ens dura eternament, ni ganes.


Montse (28-1-2010)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada