M'he sorprès varies vegades imaginant q apareixies per la porta de la cafeteria.
M'he sorprès imaginant q ens fondriem en una abraçada en la q ens diriem moltes coses sense badar boca.
M'he sorprès imaginant quedant-me glaçada al veure't, sense poder aconseguir q un sol mot sortís dels meus llavis.
M'he sorprès imaginant cent opcions diferents... sinó més.
I m'he trobat, tot sabent q hi havia una possibilitat entre un miler q responguessis a la meva crida, tornant-me a acomiadar de tu. Dient-te adéu definitivament, quan no he tingut l'opció de poder-te dir hola de nou.
I em fa ràbia. Em fa ràbia q a tu no t'hagin pogut les ganes de saber com m'anava després de tants anys, com em va passar fa un temps a mi.
I possiblement em tornaré a sorprendre imaginant q apareixes per la porta i ens abracem. Pq la imaginació és lliure i amb ella, m'adono q tot ho puc fer,
ni q el nostre comiat, realment, sigui definitiu.
Montse (16-6-2010)
M'he sorprès imaginant q ens fondriem en una abraçada en la q ens diriem moltes coses sense badar boca.
M'he sorprès imaginant quedant-me glaçada al veure't, sense poder aconseguir q un sol mot sortís dels meus llavis.
M'he sorprès imaginant cent opcions diferents... sinó més.
I m'he trobat, tot sabent q hi havia una possibilitat entre un miler q responguessis a la meva crida, tornant-me a acomiadar de tu. Dient-te adéu definitivament, quan no he tingut l'opció de poder-te dir hola de nou.
I em fa ràbia. Em fa ràbia q a tu no t'hagin pogut les ganes de saber com m'anava després de tants anys, com em va passar fa un temps a mi.
I possiblement em tornaré a sorprendre imaginant q apareixes per la porta i ens abracem. Pq la imaginació és lliure i amb ella, m'adono q tot ho puc fer,
ni q el nostre comiat, realment, sigui definitiu.
Montse (16-6-2010)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada